Avui els meus companys/as han començat amb A Cloudy Lesson, un vídeo que ens fa topar-nos amb la diversitat i apreciar els
“errors” des d'un diferent prisma, fent que ens adonem que, un error no té per
què ser sempre un error.
Aquest
dia no vaig poder assistir a classe, però he vist el vídeo a casa. Com va ser
dels primers dies de tornada de vacances, els meus companys i companyes m'han
explicat que van realitzar diversos jocs bastant entretinguts, com és Ikonikus.
Com podem
apreciar, aquest vídeo ens ensenya que, malgrat els obstacles, sempre podem
seguir avant.
Ni la violència és un camí, ni rendir-se un altre, la constància,
el bon humor i l'enfrontar-se a les coses amb companyonia, sempre fa que el teu
camí siga més fàcil i suportable.
Una vegada dit açò, passem a les presentacions que vam fer
tots/as del nostre animal favorit.
En el meu cas, vaig triar a Timó, és a dir, un suricato.
La meua elecció va ser aquesta perquè jo de xicoteta, quasi
l'única cosa que veia, perquè no m'agradaven les princeses, ni el rosa, era el
Rei León, i Timó era un cantant meravellós al costat de Pumba. Si sumaves la
música i els dibuixos, era el meu blegue perfecte, així que per açò estic molt
feliç de tenir aqueix record i que el meu animal favorit siga aqueix.
He de dir, per a acabar, que el dia de la presentació m'he
posat molt nerviosa i no he dit totes les dades que volia dir. Viuen en rajades
enormes i es cuiden uns a uns altres. També, un vigila a dues potes mentre la
resta treballa cavant o recol·lectant menjar. Són experts, com ja he dit a
cavar i les seues potes estan preparades per a açò i bé, com ja he dit abans,
si es diuen Timó, també canten.
La sessió
15, la comencem, com sempre, amb un vídeo, en aquest cas, un que de debò s'ha
tornat dels meus favorits, perquè em recorda MASSA a mi en les primeres classes
de conduir. Per desgràcia.
Bé, com
ja comprovareu si veieu el vídeo, tracta d'un extraterrestre petit que està
sotmès a una pressió brutal, i damunt, sense cap tipus de suport o estímul per
part de l'examinador fins al final del curt, en el qual li dóna una altra
oportunitat. S'observa que quan l'extraterrestre no ho fa bé, en comptes
d'intentar ajudar-li o pautarle perquè millore, però ho faça per si solament,
l'examinador acaba fent ell mateix el treball.
Açò és el que passa exactament en l'educació ara mateix i bé,
des de sempre. Tot açò sota el meu punt de vista, clar. Com a futurs docents
hem de tenir en compte que cal deixar al xiquet i la xiqueta experimentar,
equivocar-se, perquè dels errors també s'aprèn, i evolucionar i millorar, no
perquè nosaltres fem el treball, sinó perquè els inculquem com s'han de fer les
coses, ho aprenguen i sàpien aplicar-ho. En açò consisteix ser mestre o mestra,
a saber transmetre coneixements, no a demostrar cuan ben ho fas tu.
I una vegada explicat el meu punt de vista, us deixe per ací
sota un fragment de l'exposició que vaig realitzar amb la meua companya Nerea,
(ja que María Isabel estava malalta) del llibre dels experiments que tractem en
la sessió anterior. En el nostre cas, utilitzem aquest vídeo i realitzem en
classe dos experiments dels més originals que trobem en el llibre.
La
sessió 14, després de la tornada de les vacances, comença, com la rutina ens
marca, amb un vídeo que deixe aquí sota que es diu Sweet Cocoon:
En
aquest vídeo podem observar l'intent del creador per induir-nos al món de la
naturalesa i sobretot al canvi imminent al com devem estar preparats.
Després
d'açò, Juanfra, mogut per la celebració de la UA del dia del llibre infantil i
juvenil, vaig repartir diversos tipus de llibres que tenen a veure amb els
experiments i amb infantil. El llibre que tractem en el nostre grup va ser
aquest que deixe a continuació:
Sent
sincera, passant al torn de la meua reflexió, m'ha semblat un llibre poc
adequat per a infantil. Els experiments estan molt divertides però hi ha
materials i hi ha accions que mana a fer el llibre que, els xiquets/as
d'infantil no poden fer.
Es
que sona al fet que tanque portes als xicotets/as per limitar-los les
accions però, hi ha cuses com per exemple, treballar amb material que talla, que
és que és impossible.
En
aquesta carrera estem (i em permet generalitzar perquè hem parlat entre els
companys/as diverses vegades del tema) cansats de tenir que tractar amb
material en relació a primària que se'ns ven com a material per a infantil. Es
que no és aquest cas i es que el Juanfra no ho ha fet amb aqueixa intenció
però, em dóna la sensació de que quan no hi ha un material fàcil per a
infantil, s'extrau algun de primària i ja està i no és just. La carrera de
magisteri es va dividir en dos per a especialitzar-se, primària o infantil.
M'encantaria que aqueixa diferenciació anara més notòria, i no parle d'aquesta
assignatura, sinó d'altres més frustrants com a aritmètica (que fins a tenia en
el Power Point amb el qual treballàvem que era de primària)
A més de haver arremès, perquè en aquesta classe no sent aqueix tipus de frustració,
però ha eixit el tema i no he pogut evitar-ho.
