Classe 8

Com sempre, comencem la classe amb la visualització d'un vídeo, que adjunt aquí sota i que podríem resumir amb una frase que em permet citar-vos jo: La ciència també és creativitat, i amb ella podem crear un món millor.

Una vegada vist aquest vídeo, passem al vídeo de Risto Mejide, del com personalment, m'esperava alguna cosa molt menys manido.

Aquest vídeo podríem resumir-ho també amb una frase. La creativitat és realment mirar on tothom mira i veure el que ningú més veu, segons Risto Mejide, clar. 

Després d'açò, hem passat a desmuntar un dels grans mites, jugant al Kahoot i veient la diferència entre massa i pes i aclarint que la força o el pes és la força d'atracció entre els cossos, en aquest cas en concret, el planeta terra i cada cosa i que la massa és la quantitat de matèria, com ja hem pogut llegir en alguna entrada meua anterior. 

Una vegada acabada la classe, a mi solament se'm passa pel cap el que para mi és la creativitat. No tinc clar cap concepte, però per a mi la definició de tots dos vídeos se'm queda curta. La creativitat no és solament mirar on tothom mira i veure el que ningú més veu, la creativitat és una manera de portar la teua vida, de viure la teua vida. Pense que és una qualitat que caldria desenvolupar-se al llarg de l'etapa educativa, però sobretot en infantil. Espere que en arribar jo a treballar en un aula, tinga la llibertat de poder brindar als meus alumnes una miqueta de ganes per a ser creatius.

Classe 7

Tota la informació d'aquesta sessió ha sigut extreta d'una companya de grup ja que jo aquest dia no vaig poder assistir. 

Aquesta classe, en comptes d'obrir-se amb un vídeo, es va obrir amb un joc de memòria visual Es devia memoritzar les 20 imatges que apareixien durant un minut i després descriure-les en una fulla. Adjunt una imatge d'aquest joc.

En aquest cas, es va parlar dels sòlids, els líquids i els gasosos, per a comprovar si està tot format pel mateix i el per què són tan diferents o en què s'assemblen. 

També es va parlar de què està composta la matèria i del seu volum, tot ve explicat en aquest vídeo que deixe a continuació:

El volum d'un objecte és igual a l'espai ocupat i es mesura en M^3, i la formula de la densitat (Densitat: M/V) 

Per a comprobar què és el volum i com es mesura, es van plantear aquestes qüestions:

A4. Fes estimacions comparatives, ordenant de menor a major el volum contingut en els recipients que es troben a l'aula.

Juanfra col·loca un globus, un tros de fusta, un brik de llet, dos recipients de plàstic i ens diu que considerem les seues propietats, les seues possibilitats i les seues potencialitats, les quals algunes estan desaprofitades.

A5. Defineix una unitat de volum i alguns dels seus múltiples o divisors més importants.

Anomeneu objectes que tinguin la mida de: 

•  1cm^3 (Un dau)
•  1dm^3 (Un brik de llet)
• 1m^3 (Una caixa d'una rentadora)

Per a esbrinar el volum d'un prisma seria: V = Llarg x ample x altura

• Llarg = X +1
• Ample = X + 1
• Altura = 2X

Per a esbrinar el volum d'un cilindre seria: V = PI x R^2 x H

A6. Averigua, pel mètode que consideres el volumen de:

Supose, per la qual cosa he vist en la informació que m'ha passat la meua companya, que vau posar alguna cosa en pràctica per a poder mesurar el volum de determinades coses, però com no vaig poder assistir, no puc parlar d'aquesta part.

Classe 6

Com bé diu en el vídeo amb el qual obrim el dia d'avui, la màgia del viatge dels xiquets i xiquetes ha quedat dissipada. M'explique perquè no quede una mica ambigu i a qui li vinga de gust veure el vídeo abans de llegir la meua explicació, ho deixe aquí sota.

Parafrasejant el vídeo, la fixació amb la destinació final fa que els xiquets i xiquetes no puguen gaudir del camí que viuen de la mà de l'educació, i açò fa que es perden l'alegria que els podria aportar el camí que recorren aprenent. No hi ha *evolucion en la educació, i així és difícil que el nostre alumnat es motive. Com a futura docent (ni tan sols com a docent àdhuc) estic cansada ja de escoltar històries de xiquets i xiquetes amb suposat TDA o TDAH, o vídeos en contra de totes les medicines que se'ls dóna, o vídeos a favor, o vídeos tractant el tema però sense aprofundir realment en l'important, el xiquet o la xiqueta. Estic molt cansada de veure com tots brinden la seua opinió sense pensar realment que és el que és bo per al nostre alumnat. Tenir TDA o TDAH no és una cosa que es puga dir a la lleugera perquè s'aprecia que el xiquet o la xiqueta està distret. Poden estar distrets simplement per usar una tècnica educativa antiquada, pèssima o simplement poc enfocada al centre d'interès de l'alumnat. Per tant, parem ja de justificar la deficiència del sistema educatiu amb uns trastorns que realment són problemes per a qui els pateix. Deixem de disfressar l'error del docent. 

Entrem en el Tema 3, i amb ell, vénen de la mà aquestes qüestions:

A1. Anomena objeteces, materials o subtàncies que seblen molt diferents. Tracta de trobar algunes propietats comunes a tots els objetectes o substàncies nomenades:

Ens trobem amb que els àtoms són la part fonamental de la matèria, la seua base. Podríem plantejar-nos que com és possible que la matèria siga tan diferent si posseeix la mateixa base, però la resposta és ben senzilla. Açò es deu per la combinació dels atoms, ja que pot canviar. El nombre de neutrons, electrons i protonss fa que canvie. Però en definitiva, la qual cosa més afecta a aquest canvi són els protons, ja que estan en el nucli i el nucli d'un àtom és quasi el més innaccesible. 

No hem d'oblidar que, la matèria és tot allò que ocupa un buit en l'espai i té massa i que les possibilitats de classificació són sòlid, líquid i gasós.

A2. Classifica atenent a diferents criteris els objectes de les mostres:

Segons el color de la base 

Segons el color

Segons el tamany

Etc...

Classe 5

En aquesta entrada, anem a parlar cronològicament a l'inrevés, és a dir, començant pel final. 

El dia d'avui se'ns ha explicat amb tot luxe de detalls el que cal fer amb l'arbre amic i com fer-ho. Què li passarà al arbre a la primavera?, de quin abrel es tracta?, que dimensions té? Etc...

Però el que m'ha semblat veritablement interessant, és el vídeo de presentació d'avui, Alike (el qual, com sempre, adjunt ací baix)

No puc evitar portar-me una sorpresa amb el visionat d'aquest video, no puc ser més sincera. Em sembla una manera de plasmar el que passa avui dia en el treball, en classe, en la teua vida... Impressionant. 

Supose que m'impacta tant perquè crec que és el que em passa moltes vegades. Universitat. treball, casa... I així sempre. 

Mai he sigut una xica a la qual li agrade especialment eixir, o que es passe els caps de setmana fora de la seua casa, per açò mateix hi ha dies que la rutina "em roba el color". 

Però el problema no és la rutina, el problema, sota el meu punt de vista és com es viu la rutina. És a dir, jo puc anar tots els dies a la universitat i que absolutament TOTS, siguen diferents. O a treballar i que cap dia se semble a l'altre... He après, als meus 22 anys i després de molts dies grisos, a poder portar la meua vida com venja, repetitiva, sense repetir... Simplement gaudint-la.

Perquè sí és cert que ens posen límits, la pròpia universitat, el nostre cap en el treball, o fins i tot nosaltres mateixos. Però hem d'evitar sentir-nos lligats, i adonar-nos que en qualsevol costat podem trobar una miqueta d'espai per a ser creatius, (com faig jo amb totes les meues anotacions, que a pesar que els odi molt, els dibuixe un cor perquè em semblen una mica més bonics).

En definitiva, hem de viure la vida en color, i intentar compartir aqueixos colors, amb tothom.

Classe 4

En aquesta ocasió, comencem la classe amb vídeo d'un poema un poema. Un poema que ha sigut sempre falsament adjudicat al gran poeta Pablo Neruda, però que ha pertangut a una autora també molt coneguda, Martha Medeiros. Ho deixe per aquí sota perquè també ho gaudisca qui llija aquesta publicació i de pas, aportar un granit d'arena al reconeixement de la vertadera autora del poema.

Una vegada introduïda així la classe, comencem a parlar de ciència per als xiquets i xiquetes, amb la pràctica del mètode científic.

En aquesta pràctica, se'ns recorda que no sempre anem a contar amb metodes directes per a averguar les coses, y aixo no ens ha de privar de investigar coses mitjançant metodes indirectes. Com es el exemple de la caixa negra, una caixa tancada amb alguna cosa al seu interior. Para así no limitar a nuestro alumnado, y fomentar la creatividad, las ganas de investigar.

Devem complir uns objectius per a poder realitzar una pràctica científica per als xiquets i xiquetes, com són:

• Ser capaços d'elaborar un va guiar de treball
• Saber prendre nota de les activitats que és van realitzant, de manera que seguisca util posteriorment
• Aprendre a emetre hiòtesis a partit de les dades obtingudes

I els materials necesaris serien:

• Una caixa tancada amb alguna cosa al seu interior
• Aparells de mesura i altres instruments 

Per a terminar, nosaltres mateixas hem realitzat la pràctica de la caixa negra.

A1. Proposa un guió de trebeall, on indiques (per mètodes indirectes) que podries fer per definir les característiques del contingut de la caixa.

1. Mirar la caixa
2. Posar-la boca baix i moure-la
3. Escoltar el que sona dintre
4. Olorar-la
5. Comparar el pes
6. Fer una pluja d'idees del que hi ha dintre
7. Passar-li un iman

A2. Fes un llistat a manera de taula, amb els possibles aparells de mesura o d'una altra índole que podries utilitzar, aixi com totes els acciones que pugues fer amb la caixa sense trencar-la, obrir-l'o espatllar-la.

A3. Ara es et dóna la caixa. NO pots obrirla. Treballes amb ella com havies indicat, anotant en una taula totes els dades obtingudes dels teues observacions. Escriu també el resultat de la utilització dels diferents aparells o instruments.

A4. Ordena tota la informació obtinguda, i analitza-la. Ja pots obtenir conclusions que et permetran descriure el millot possible, la composició, forma, mesure, consistència, etc..dels objectes que hi ha a la caixa.

A5. Us atreviu a fer una primera hipòtesis del contingut de la caixa?

Nosaltres, estàvem convençudes que es tractaven de caragols, pel seu so metàl·lic i el seu pes, però com vam poder comprovar, ens compliquem massa a l'hora de concretar de què es tractava, simplement eren unes quantes xinxetes.

Classe 3

De nou, aquesta classe és canalitzada arran d'un vídeo, un bastant conegut amb el qual tots hem rigut a casa per la innocència dels protagonistes i la sinceritat que els caracteritza, deixe per ací sota el vídeo en qüestió.

Se'ns planteja també una qüestió que realment, a mi em fa pensar i fa que pense també com és possible que àdhuc no sàpia parlar anglès:

A7. Com és possible que, després d’anys d’ensenyament, els alumnes que han rebut instrucció en ciències pensen sobre aspectes bàsics de ciències de manera molt semblant, i errònia, a altres persones que no han rebut instrucció, o han rebut molt poca?

Es fa referéncia en classe a que astó ve donat per  l'epistemologia espontània, que succeeix quan fem cas a totes aqueixes dites antigues, a els pensaments de les altres persones i a les explicacions no científiques, la qual cosa ens porta a una falsa creença.

En definitiva, sacamos como conclusión de esta actividad que debemos de procurar llevar una pauta educativa motivadora, teniendo en cuenta todo el alumnado y luchando por todas las causas aunque creamos que están perdidas.

A8. En aquesta activitat hem ús de la App Kahoot.  

A9. Enumerar diferents activitats que formen part d’una investigació científica i que podrien caracteritzar com treballen els científics.

Com pot ser la elecció del tema, la delimitació d'este etc...

A10. Donar una opinió fonamentada sobre com sol iniciar-s'una recerca.

En classe ha eixit el tema de com podem fer un canvi d'una epistemologia espontània a una científica, per a açò hauríem d'aplicar el mètode que utilitzen els científics i transportar-los a les nostres aules d'alguna manera, ja que, experimentant, tocant, creant hipòtesis i altres accions aprenem conceptes molt millor.

En definitiva, i com a conclusió, tenim molts errors al llarg de la nostra vida, no solament en ciències, sinó en molts conceptes que creiem bàsics. Ens han ensenyat moltíssimes coses, però algunes d'elles no han sabut fer que ens arriben, de manera que, hem acumulat conceptes o idees, però no ens han quedat clares i les distorsionem. 

Supose que amb les ciències, com he dit abans, em passa igual que amb l'anglès, porte mitja vida tenint davant aquestes matèries i àdhuc no es ni la meitat del que deuria.

Classe 2

Com sembla que va a ser costum, comencem la classe amb un vídeo en el qual se'ns fa reflexionar el per què quasi ningú té il·lusions per ser científic. (El qual deixe a continuació)

Després hem seguit els passos de les següents activitats: 

A4. Emplenar de forma anonima i individual, el questionari 1.

A5. Analizar en petits grups el qüestionari i debatre les respostes individuales fins a arribar a un acord sobre la reposta que el grup considera correcta. Identificar possibles errors que se solen cometre en la seua resolució.

A6. Presentació pel professor del resultat obtinguts en algunes qüestions.

Després de la xarrada amb el professor i amb la ajuda del programa Kahoot, s'ha pogut observar com a gran part de l'alumnat té manques en la comprensió dels conceptes emprats en classe. Açò s'ha vist solucionat per l'explicació del professor, i amb els exemples exposats, com el benefici de dormir amb una planta en la mateixa habitació. 

Com sembla que va a ser costum, no en classe sinó en el meu blog, he fet un resum del realitzat avui en classe però, m'agradaria també afegir una xicoteta reflexió.

És cert que les ganes d'estudiar ciències cada vegada es veuen més i més minades, però realment crec que no és per com són les ciències, sinó per com estan impartides. 

El meu 4to de l'ESO va ser el de ciències i tinc sentiments oposats. La meua professora de biologia era una persona que tenia passió per ensenyar el que estava donant, posava exemples divertits... En definitiva, gaudia. En canvi, el meu professor de Física i Química estava tot el dia queixant-se que no teníem la base adequada.

Des de la meua opinió més honesta, pense que, aqueixa persona va fer que a mi deixara d'agradar-me la física o la química, i passara a odiar-la, per creure'm ximple, ja que no paraven de repetir-m'ho.

El problema són els llibres mal plantejats i les assignatures mal impartides, no la matèria, i és una pena que facen més complicat alguna cosa que ja de per si mateix, ho és bastant.

Classe 1

Per a la primera classe (realment la segona) de Didàctica del Coneixement del Medi Natural, el professor ha decidit realitzar amb la classe un xicotet "experiment" en relació als estereotips. En concret de la idea que tenim preconcevida els científics, atès que ell ho és, i així en acabar aquesta enquesta, puguem comprovar que malgrat totes les coses que tenim ficades en el cap, no són realment certes.

Ens diu que dibuixem un científic, sense cap indicació més i se'ns dóna un foli i pintures, per si volguérem acolorir el nostre dibuix (en el meu cas, intent de dibuix o caricatura que adjunt aquí sota per a riures varis)

Una vegada acabat tota la classe, el professor passa en veu alta, una sèrie de preguntes/enquesta per a calcular, més o menys, quantes persones han complit "X estereotips" en el seu dibuix. Les preguntes van ser les següents:

• Quants heu dibuixat que siguen homes?
• Quants heu dibuixat que siguen vells?
• Quants heu dibuixat que tinguen el pèl esvalotat?
• Quants heu dibuixat que tinguen bata? I bata blanca?
• Quants heu dibuixat que porten algun tipus de complement?
• I finalment, quants heu dibuixat que siguen seriosos?

Evidentment, i per desgràcia, en els dibuixos, predominen els homes, els vells, els pèls esvalotats, les bates, els complements tipus "proveta" i els seriosos.

* He de dir, una mica a favor de la gent que es va limitar a dibuixar un científic, que a voltes les paraules que designen els llocs laborals són ambigües i a voltes no, és a dir, jo puc dir músic i referir-me a xic o a xica i puc dir metge o metgessa. Hi ha una línia difusa que a voltes confon a la gent, en aquest cas a mi, i fa que pensem que quan se'ns parla en masculí, se'ns refereix a un home, no a un col·lectiu enclaustrat en una paraula masculina. *

Una vegada aclarit açò, com deia un paràgraf més amunt, guanyen els típics tòpics a pesar que no siga el més realista. 

Ja realitzat la divertida introducció les ciències, entrem en el tema 1 i se'ns plantegen diverses qüestions, de nou, perquè el professor puga començar amb una idea general de què opinem sobre les ciències i com ens han anat al llarg de la nostra vida. 

• A qui poden ser degudes els difiultats draprenentatge dels coneiximents cientifics com podriem superar-los?
• Si hagessis d'ensenyar ciències a Ed Infantil, quins factors creus que més t'influirien en com fer-ho?

Es responen a aquestes dues qüestions en veu alta, i els meus companys responen coses com; amb experiments, manipulant, fent tallers o racons etc...

Però la pluja d'idees finalitza quan ix la frase "fer ús dels teus mitjançant l'experiència prèvia o autodidacta"

En definitiva, el professor es queda satisfet per les nostres respostes, atès que creu que, com ja es preveia en la nostra presentació, som un grup molt entusiasta i alegre, amb ganes de donar-li un tint positiu a l'Educació Infantil pròxima i amb intenció d'aprendre cada dia una miqueta més per a poder ensenyar millor, a pesar que ens falte base d'aprenentatge en ciències, com és el meu cas.

Per a tancar, se'ns proposa una activitat que tenia aquestes premisses:

• Escriu paraules o frases que expressen la teua actitud cap als ciències.
• A què és deu la teua actitud cap als ciències? Escriu possibles causes que t'hagen generat aquesta actitud?

Se'ns donen post-its i en ells, escrivim el que se'ns ha indicat, i un a un, eixim a la pissarra, llegim el que hem escrit i ho peguem en una zona de la pissarra, segons si és positiu, negatiu o neutre. El meu, que adjunt aquí sota, és evidentment negatiu.

M'ha semblat una sessió bastant dinàmica, gens avorrida i perfecta per a una introducció a l'assignatura, però potser una miqueta generalitzadora, ja que per molt que jo dibuixe una caricatura divertida d'un científic no significa que tinga aqueixos estereotips ficats en el cap, significa que no es dibuixar una altra cosa, o que m'ha vingut de gust ser divertida.