Per a acabar definitivament les entrades d'aquest
blog, m'agradaria donar les gràcies a Juanfra per haver-nos manant realitzar el
projecte de "El meu amic l'arbre".
No té a veure gens amb mesurar fulles, ni amb saber a què s'assembla el tronc,
ni amb qui viu sota la meua Figuera, sinó amb els meus avis.
Jo mai he tingut una relació propera amb els meus
avis, pels motius que fóra i, aquest projecte a fet que m'acoste molt més a
ells i passada més temps al seu costat. Simplement per açò, gràcies.
La meua figuera no ha donat fruits i portava un
temps preocupada, i el meu avi, com a bon home que és, es va oferir per a
explicar-li al meu professor que realment no havia donat fruits. Li vaig dir
que si volia podíem gravar alguna cosa i així va ser. Ací deixe un xicotet
vídeo amb l'explicació del meu arbre i el per què d'algunes coses.
No és el millor arbre, ni el més sa, però és el que porte
veient des que sóc xicoteta en el meu camp, i és el que ha cuidat el meu avi, i
volia fer-ho sobre aqueix, per el meu avi.
Per a
donar-li èmfasi a aquesta classe, m'agradaria recordar que és l'última abans de
l'examen, així que la dedicarem pràcticament a repassar.
Però açò no fa que se'ns oblide el vídeo de sempre, així que avui
comencem amb “Geri’s Game” de Pixar.
En aquest curt, se'ns mostra la solitud a la qual estan
exposats els nostres/as majors, i ens fa reflexionar una mica. Aquestes
persones són les que ara estan ajudant als seus fills i filles a pagar el
lloguer, estàs persones són les que ara exerceixen la seua segona paternitat,
estàs persones ens van donar la vida… Es mereixen no sentir-se com en el curt,
mai.
I una vegada feta la meua última reflexió en aquest blog, (no
vull posar-me malenconiosa) em centre en el que vam fer en classe.
Hem fet un simulacre d'examen i estic alguna cosa descontenta. Va a resultar que sóc més ximple del que pensava. Però una vegada fet i corregit, és a dir, amb els dubtes resolts, he de reconèixer que ja em sent menys ximple.
Després d'açò, hem acabat el nostre mapa conceptual.
I per a acabar, i posar-nos malenconiosos encara que no vulguem, ens portem les nostres plantetes, algunes més vives que unes altres (damunt ens han furtat una), i al nostre Mr. Alpiste, que ja té pèl!
Avui comencem
just amb un vídeo que vaig vore ahir en Facebook, un extracte de la pel·lícula
“Front of the class”, de Brad Cohen.
En aquest
vídeo veiem com hi ha diferents maneres d'enfrontar les coses i que, no tota la
gent t'entén a voltes. Simplement, si no t'entenen, alça la veu i explica el
que et passa. Es que no és fàcil però també es que, com en la pel·lícula, té la
seua recompensa i igual t'entenen millor.
Per a qui no sàpia en què consisteix la Síndrome de Tourette,
es tracta d'una forma greu i crònica de tics múltiples que es repeteixen
irregularment i augmenten amb les situacions d'estrès. Aquest trastorn
neurològic pot causar problemes d'adaptació social en l'afectat. És el que li
passa al xiquet protagonista però, com tot en aquesta vida, si tots ens
esforcem una mica tan sol, aqueixa síndrome deixa de ser tan greu i el xiquet
passa a ser xiquet, una altra vegada.
Una vegada feta la reflexió, tornem al temari, que estem ja
molt propers a l'examen i parlem de diverses fotografies en les quals hem
d'endevinar els seus hàbits alimentosos segons la imatge i les seues
característiques morfològiques.
Ja acabat açò, se'ns reparteix un foli en grandària A3 per a
començar un mapa conceptual de tot el que hem donat sobre els éssers vius. El
resultat es veurà en la següent sessió.
La sessió
21 té com a cap de cartell el curt “El color de les flors”, que deixe aquí baix.
En aquest curt podem apreciar diversos punts de
vista. En ell, un xiquet invident ha de fer una redacció del color de les
flors, però, si no veu, creiem que és un tema encertat? Des del meu punt de
vista, crec que sí. Si volem inclusió, no hem de tenir cap tema tabú, sinó que
hem d'estar preparats per a abordar-ho de manera inclusiva, sense deixar a
ningú fora per la seua discapacitat.
Una vegada fet açò, hem començat amb unes xicotetes
exposicions d'activitats originals per a ensenyar la fotosíntesi en Educació
Infantil. El nostre grup ha optat per realitzar entre tots, una cançó. Els
xiquets, una vegada explicat el procés i una vegada ho hagen entès, aniran a
casa i amb ajuda dels seus familiars, escriuran en un foli paraules que tinguen
a veure amb el procés de la fotosíntesi. Quan tornen a classe, llegiran les
paraules i les anirem escrivint en la pissarra i, amb aqueixes paraules crearem
entre tots, una cançó. Us deixe aquí sota la lletra de la cançó que hem compost
i un vídeo que he gravat perquè us feu una idea del ritme.
La fotosíntesi es un proces,
Que dona a les plantes aliment
La clorofila fa que siguen verd
Les abres i les plantes i elsdemés
Intenten lluntes expulsar
El oxige per a que nosaltrespuguem respirar
I utilitzen el dioxi
de carboni
I la llum per a que el oxigenpuguen fabricar
Les plantes i les arbresens donen la vida que tenim
Cuidales totes, per a que el mon
puga seguir feliç
Avui tenim en el seleccionador de vídeos… “El
venedor de fum”. Si et sóc sincera crec que la majoria de la gent critica el
vídeo i va a ser moralista, però a mi m'agradaria enfocar-ho d'una manera
diferent. Us ho deixe aquí sota i una vegada ho vegeu, vam seguir parlant.
Bé. El que deia és que, evidentment la veritat
és el que ha de prevaldre i ensenyar-li al nostre futur alumnat, fins a ací,
d'acord. Però en aquest vídeo es mostra com tota la gent viu d'il·lusions. No
hi ha problema a tenir alguna il·lusió, encara que siga utòpica, com és que el
teu gos siga més gran, com a pansa en el vídeo. El problema està en què et
crees la “falsa solució” que et venen els venedors de fum. És a dir, la vida no
pot ser tot la crua realitat i punt, ha de pertocar a la imaginació a la
creativitat i als somnis i il·lusions, perquè, sense açò, què som?
I una vegada feta la meua reflexió del dia, comencem amb
el temari, en concret, ara parlem de la fotosíntesi i del procés de reproducció
de les plantes. Dins d'açò, hem tractat d'especificar també com es desplacen
les seues llavors i hem arribat a la conclusió que hi ha diverses opcions, com
mitjançant nosaltres mateixos, en animals, en la nostra roba…Per a acabar,
deixe un vídeo explicatiu en el qual es parla de la fotosíntesi.
La sessió
18 comença amb “Treball en equip, pingüins, formigues i crancs.”
Quan
vegeu el vídeo us adonareu del graciós que és i del simple que fan les coses
quan ho fan tots junts. És a dir, em sembla sorprenent la manera tan simple en
la qual el vídeo es mostra que el treball cooperatiu és important, i molt més
quan penses en el simple que és el concepte visualment per a entendre entre els
xiquets i les xiquetes, estic molt contenta amb aquest tipus de vídeos.
I sí, realment és important el treball en equip i ho he notat
en aquests dos anys que porte de carrera. No podria haver fet el que he fet
sense el suport i la col·laboració de les meues dues companyes de grup, Nerea i
María Isabel, a les quals he tingut des del principi amb mi.
Una vegada dit açò, passem a veure com pot sobreviure una
planta i en quines condicions. Per a açò, Juanfra ens facilita les plantes i
nosaltres posem els recipients. En el nostre cas són botelles partides per la
meitat i envasos de yogurt. Col·loquem una planta amb llum i amb aigua, una
altra planta amb llum però sense aigua, la següent és sense llum i amb aigua i
l'última sense aigua i sense llum.
Més tard, i en grup, hem creat un Mr. Alpiste, el qual no ens
ha quedat meravellosament però ja li hem agafat afecte. Ho hem fet amb una
mitjana, ulls de per riure, serradures i alpiste, perquè més tard es done la
màgia.
Avui
també comencem amb un vídeo, però la novetat és que no vaig a poder adjuntar-ho
perquè no he sigut capaç de trobar-ho en Youtube. Malgrat açò, el vídeo es diu
“Amor a primera vista”, i en ell observem com les persones a voltes ens oblidem
de què és el veritablement important i li donem importància a coses que són
supèrflues per intentar abastar tot, tot açò, enfocat amb un tint consumista.
Al meu entendre i encara que sone utòpic, la qual cosa mou el
món és l'amor. No els diners ni el que pugues comprar amb ell, ni les teues
propietats, ni la teua posició social, ni el com et veu la gent… És l'amor el
que fa que el món seguisca girant, i cada dia s'oblida més.
Em sorprèn veure com la gent s'estranya quan algú va feliç
pel carrer, sense més. Si el normal hauria de ser estar feliç. Alguna cosa
malament devem estar fent amb la nostra societat quan es mira malament a algú
que demostra estar content.
Per a la
introducció de "què és un ésser viu" Juanfra ens ha passat una fitxa
que hem de lliurar a un xiquet o xiqueta i que pinte el que considere que està
viu, en aquest cas li l'he fet a la meua cosina, de 3 anys i mitjà i ha
assenyalat tot menys l'arbre i la flor, perquè àdhuc no entén que açò siga un
ésser viu.
Una vegada dit açò, em torne a centrar i destaque que després del visionat comencem amb el tema dels éssers vius i de com es va originar la vida i amb quines condicions en el nostre planeta. Quan acabem, més o menys, de tocar el tema de les unitats
bàsiques (les cèl·lules) i de les funcions dels éssers vius (reproducció,
alimentació i relació), Juanfra va passar a explicar-nos les activitats que
realitzarem més davant d'ací al fet que acabe el curs, Mr Alpiste i les Plantes
i les seues necessitats.
Avui els meus companys/as han començat amb A Cloudy Lesson, un vídeo que ens fa topar-nos amb la diversitat i apreciar els
“errors” des d'un diferent prisma, fent que ens adonem que, un error no té per
què ser sempre un error.
Aquest
dia no vaig poder assistir a classe, però he vist el vídeo a casa. Com va ser
dels primers dies de tornada de vacances, els meus companys i companyes m'han
explicat que van realitzar diversos jocs bastant entretinguts, com és Ikonikus.
Com podem
apreciar, aquest vídeo ens ensenya que, malgrat els obstacles, sempre podem
seguir avant.
Ni la violència és un camí, ni rendir-se un altre, la constància,
el bon humor i l'enfrontar-se a les coses amb companyonia, sempre fa que el teu
camí siga més fàcil i suportable.
Una vegada dit açò, passem a les presentacions que vam fer
tots/as del nostre animal favorit.
En el meu cas, vaig triar a Timó, és a dir, un suricato.
La meua elecció va ser aquesta perquè jo de xicoteta, quasi
l'única cosa que veia, perquè no m'agradaven les princeses, ni el rosa, era el
Rei León, i Timó era un cantant meravellós al costat de Pumba. Si sumaves la
música i els dibuixos, era el meu blegue perfecte, així que per açò estic molt
feliç de tenir aqueix record i que el meu animal favorit siga aqueix.
He de dir, per a acabar, que el dia de la presentació m'he
posat molt nerviosa i no he dit totes les dades que volia dir. Viuen en rajades
enormes i es cuiden uns a uns altres. També, un vigila a dues potes mentre la
resta treballa cavant o recol·lectant menjar. Són experts, com ja he dit a
cavar i les seues potes estan preparades per a açò i bé, com ja he dit abans,
si es diuen Timó, també canten.
La sessió
15, la comencem, com sempre, amb un vídeo, en aquest cas, un que de debò s'ha
tornat dels meus favorits, perquè em recorda MASSA a mi en les primeres classes
de conduir. Per desgràcia.
Bé, com
ja comprovareu si veieu el vídeo, tracta d'un extraterrestre petit que està
sotmès a una pressió brutal, i damunt, sense cap tipus de suport o estímul per
part de l'examinador fins al final del curt, en el qual li dóna una altra
oportunitat. S'observa que quan l'extraterrestre no ho fa bé, en comptes
d'intentar ajudar-li o pautarle perquè millore, però ho faça per si solament,
l'examinador acaba fent ell mateix el treball.
Açò és el que passa exactament en l'educació ara mateix i bé,
des de sempre. Tot açò sota el meu punt de vista, clar. Com a futurs docents
hem de tenir en compte que cal deixar al xiquet i la xiqueta experimentar,
equivocar-se, perquè dels errors també s'aprèn, i evolucionar i millorar, no
perquè nosaltres fem el treball, sinó perquè els inculquem com s'han de fer les
coses, ho aprenguen i sàpien aplicar-ho. En açò consisteix ser mestre o mestra,
a saber transmetre coneixements, no a demostrar cuan ben ho fas tu.
I una vegada explicat el meu punt de vista, us deixe per ací
sota un fragment de l'exposició que vaig realitzar amb la meua companya Nerea,
(ja que María Isabel estava malalta) del llibre dels experiments que tractem en
la sessió anterior. En el nostre cas, utilitzem aquest vídeo i realitzem en
classe dos experiments dels més originals que trobem en el llibre.
La
sessió 14, després de la tornada de les vacances, comença, com la rutina ens
marca, amb un vídeo que deixe aquí sota que es diu Sweet Cocoon:
En
aquest vídeo podem observar l'intent del creador per induir-nos al món de la
naturalesa i sobretot al canvi imminent al com devem estar preparats.
Després
d'açò, Juanfra, mogut per la celebració de la UA del dia del llibre infantil i
juvenil, vaig repartir diversos tipus de llibres que tenen a veure amb els
experiments i amb infantil. El llibre que tractem en el nostre grup va ser
aquest que deixe a continuació:
Sent
sincera, passant al torn de la meua reflexió, m'ha semblat un llibre poc
adequat per a infantil. Els experiments estan molt divertides però hi ha
materials i hi ha accions que mana a fer el llibre que, els xiquets/as
d'infantil no poden fer.
Es
que sona al fet que tanque portes als xicotets/as per limitar-los les
accions però, hi ha cuses com per exemple, treballar amb material que talla, que
és que és impossible.
En
aquesta carrera estem (i em permet generalitzar perquè hem parlat entre els
companys/as diverses vegades del tema) cansats de tenir que tractar amb
material en relació a primària que se'ns ven com a material per a infantil. Es
que no és aquest cas i es que el Juanfra no ho ha fet amb aqueixa intenció
però, em dóna la sensació de que quan no hi ha un material fàcil per a
infantil, s'extrau algun de primària i ja està i no és just. La carrera de
magisteri es va dividir en dos per a especialitzar-se, primària o infantil.
M'encantaria que aqueixa diferenciació anara més notòria, i no parle d'aquesta
assignatura, sinó d'altres més frustrants com a aritmètica (que fins a tenia en
el Power Point amb el qual treballàvem que era de primària)
A més de haver arremès, perquè en aquesta classe no sent aqueix tipus de frustració,
però ha eixit el tema i no he pogut evitar-ho.
La classe 13 comença amb un vídeo sobre la creativitat i el temps, el qual ens fa reflexionar bastant. En ell es parla sobre la relació entre la creativitat i el temps. La conclusió que podem traure del vídeo és que es gaudeix molt més el que es fa en 10 min que el que es fa en 10 seg. És a dir, que la creativitat ve a estar limitada pel temps. Funcionar sota presió no és positiu per a ningú, però si damunt som xiquets i xiquetes de 0 a 6 anys, que hi ha vegades fins i tot que no tenen ni percepció del temps, moltíssim pitjor.
Del que es parla en el vídeo és molt similar a una pràctica que vaig fer l'any passat, sobre el Test de Torrance, en el qual es pretén mesurar els nivells de creativitat limitant al xiquet o a la xiqueta a dibuixar X coses en X temps, cosa que para mi, és impossible.
Una vegada vist el vídeo, a manera de preparació d'examen, Juanfra ens dedica una classe de repàs, que ve perfecta per a saber més o menys com hem d'estudiar. També realitzem un simulacre d'examen, el qual sí ens va deixar totalment canalitzats i finalment, vam fer una minicelebració de l'aniversari del nostre professor, amb moltes gepolíes, estic molt contenta amb aquest dia, la veritat. Tenia bastant por a enfrontar-me a l'examen i ara sembla que amb el sucre de les llaminadures estic fins i tot més calmada.
En el dia d'avui comencem amb un curt que em recorda a les meues èpoques de teatre, el qual he parodiat jo en algun que un altre molt molt xicotet escenari, "Pipas", que també us deixe aquí baix:
Se'ns ensenya el curt "Pipas", des de la meua punt de vista per a situar-nos dins del tema de la ignorància. És molt graciós el curt, però no gens en concret, sinó per la veritat que reflecteix, que no hi ha gens pitjor que la ignorància. Ho veig i ric, però per dins pinso, en algun tema seré tan ignorant com elles? Sense ànim de jutjar, clar, estem parlant d'uns personatges de ficció, que no se'ns oblide.
La conclusió en classe, i jo crec que en qualsevol costat en el qual es veja aquest curt, és que no és necessari ser tan incult, cal pensar les coses i intentar raonar-les. Hem de donar un vot de confiança a l'escola, perquè pròximament hi haja gent que vulga continuar aprenent.
I tornem a parlar de la possible classificació de la matèria:
Hi han algunes subtàncies que es poden separar per mètodes més o menys senzills i que les seues propietatas depenen de la quiantitat de cada component, és a dir, no són fixes a les que anomenarem mescles.
Es parlarà de mescles en qué es distingeixen les seues parts, mescles heterogènies (aigua o oli, sal i llimadures de ferro..) i en les que no es distingeixen, mescles homogènies on entren les dissolucions (aigua i alcohol, aigua i sal..)
I altres que, o no es poden separar o només es poden separar per reaccions químiques i sempre tenen les mateixes porpietats, que anomenarem sustàncies pures. Les que ja no es poden separar en altres (oxigen, hidrogen..) son sustàncies pures simples i les que es poden separarar en unes altres seran substàncies pures compostes (aigua, amoníac, dióxid de carboni..)
A24. Disposem d'una barreja de sorra de platja, sal comuna i llimadures de ferro. Dissenyeu una experiència per separar les substàncies d'aquesta barreja.
El mètode de separació deuria ser la imantació primer. Amb un imant separem les llimadures de ferro, després la sorra i la sal la posem en un matràs, afegim aigua i a sal es dissol. Després filtrem la mescla i la sorra es queda al filtre. Si finalment fem passar l'aigua a un plat i deixem que s'evapore obtenim la sal.
A.25 Tots sabem que l'aigua està formada per oxigen i hidrogen (H2O) Es poden separar l'oxigen i l'hidrogen de l'aigua per un mètode com el de l'activitat anterior? Se t'ocorre alguna forma de separar l'oxigen i l'hidrogen de l'aigua?
Els mètodes de separació de mescles no valen per a compostos químics. La forma de separació de l'hidrogen i l'oxigen de l'aigua és per una reacció química d'electròlisi.
A26. Tenim en un got una mica d'alcohol elític, un altre amb aigua, un tercer amb una mica d'alcohol i una mica d'aigua i un quat amb aigua i oli. Com podries distingir-los? (Al laboratori no es pot provar ni olarar res, ja que hi ha susbtàncies tòxiques.
El d'aigua i oli es distingeix a simple vista, les seues parts són visibles. Per als altres tres cal arribar a les propietats de cada un d'ells. Per exemple pel punt de fusió i ebullició, per la densistat, per la conductivitat...
Un cop mesurarada alguna d'aquestes propietats es por anar a una taula i comparar-la per saber que substàncies és. Però en les taules apareix aigua, alcohol elític..... pero NO apareix " una mica d'alcohol i una mica d'aigua "
Avui comencem la classe, amb un altre curt que, de cor, m'ha fet emocionar-me, es tracta d'una joia de DreamWorks, "First Flight".
En definitiva, podríem resumir-ho com una metàfora enfocada a la docència, diguem que l'ocell seria el xiquet o la xiqueta, i el treballador, nosaltres, els futurs mestres. És a dir, No s'ha de tenir en compte el temps, sinó cal ajudar al xiquet o la xiqueta a volar.
M'ha encantat aquest vídeo, perquè m'ha fet veure que hem de deixar els problemes a casa perquè el principal siguen els teus alumnes o alumnes.
Una vegada vist açò, passem a intentar cercar un model que ens explique les propietats de totes les coses. Per a açò,comencem amb l'enumeració de gasos i les seues propietats, ja que aquests són més semblats entre ells que els sòlids i els líquids.
Fem una pluja d'idees i d'ella ixen coses com:
S'escampen facilment
Difonen amb facilitat
Comprimixen amb facilitat
Dilaten facilment
A20. Disseny de diverses experiències que proven les propietatas dels gasos.
Una vegada fet açò, tanquem la classe amb un altre visionat d'un de tants vídeos del "Mon de Beakman" en el qual se'ns mostra com s'aixafa una llanda sense tocar-la, de forma didàctica i bastant gràfica.
També es posa un altre vídeo pero que no em pareix tan didáctic per a el mon d'infantil.
A21. Pensa quina estructura ha de tenir un gas per poder explicar les seues propietats:
L'estructura dels gasos s'explica amb la Teoria Cinetico-Corpuscular. Que diu que els gasos están formats per partícules molt petites, molt separades entre si, i en continu moviment.
A22. Utiliza el model anterior per a explicar per què els gasos:
Fàcils de comprimir, les seues partícules estan molt separades, podem comprimir acostant les unes a les altres.
Es dilaten al calfar-se, quan augmentem la temperatura, les partícules augmenten la seua velocitat i se separen
Es difonen perque son fàcils de mesclar, les seues partícules estan molt separades, poden mesclar-se entre els buits.
Ocupen tot l’espai disponible, les seues partícules están en continu moviment, per tant acaben ocupant tot l’espai que tenen.
Exerceixen pressió. Els xocs de les partícules fan força sobre les parets dels recipients. El major nombre de xocs és una mesura de la pressió.
En aquesta ocasió, anem a veure dos vídeos, el primer, molt conegut per a tots i gens desconegut per a mi, el curt de "Cordes", deixe aquí sota el tràiler i ho comente després per a no desvetlar gens:
Em sembla que aquest és un dels curts amb els quals més he plorat, en la meua vida, sense exagerar. De debò em crea moltíssima impotència la facilitat de l'atzar, m'explique. No em puc creure que per "mala sort", algú nasca amb tantes dificultats i altres persones nasquen completament sense cap obstacle físic o psíquic. Com dic jo sempre, els trastorns, malalties o qualsevol cosa que supose un impediment per a ser feliç al xiquet o a la xiqueta, hauria d'estar prohibit. Amb açò no vull dir que no es puga ser feliç es tinga la condició que es tinga, sinó que de debò, em sembla molt injust les barreres amb les quals naixen algunes persones.
En definitiva, aquest curt és un regal per a tot aquell que s'haja sentit desplaçat, i també una manera de fer que els xiquets i les xiquetes faciliten la integració i estiguen més predisposats a ajudar, estic encantada de veure curts com a est.
També hem vist un vídeo que tracta sobre la dona i la ciència, que adjunt també per aquí baix.
Una vegada dit astò, passem a parlar sobre la matèria de nou:
A13. Descriu l'ús algun material que s'utilizen perquè és "lleuger" i un altre perquè és "pesat".
Realitzem en classe una petita qüestió que fa que la pregunta es resolga practicament sola, què pesa més la fusta o el ferro?
A14. Els objectes A i B tenen diferents mides i estan fets amb materials diferents. Com pordríem determinar quin dels 2 materials és més lleuger?
El quocient entre massa d'un objecte i el seu volum (m / V) és útil per a fer operativa la propietat dels cossos que vulgarment es diu "lleugeresa", i que científicament es diu densitat.
A15. Què creus que pesa més, una persona de 70kg o l'ire que hi ha a l'aula (La densitat de l'aire a 20º és de 1.20Kg/ m^3)
L'objecte que menys massa per cada unitat de volum té, és el més "lleuger", o menys dens. Així doncs, el quocient entre la massa d'un objecte i el seu volum (m / V), és ...
Com sabem, els objectes menys densos que un líquit suren en ell i els més densos s'enfonsen (Si estan totalment envoltats de líquit)
Algunes persones confonen densitat amb viscositat. L'oli d'oliva, per exemple, és molt més viscós que l'aigua, però menys dens: flota en ella.
A16. Perquè un fluid sure sobre un altre cal que el primer siga menys dens. No obstant això, els globus aerostàtics utilitzen aire i s'eleven en ell. Com és possible?
Com en classe no em va quedar molt clar, he cercat la resposta en el Déu Google. És el que cridem el principi d'Arquimedes. Quan l'aire està calent les seues molècules es mouen més de pressa i ocupen més espai, per a la mateixa massa. La densitat és inversament proporcional a la temperatura de l'aire. La força cap avall és proporcional a la massa d'aire calent i dels objectes que pengen del globus, la força cap amunt, a la massa d'aire fred que ocupa el mateix volum que la massa d'aire calent dins del globus. La diferència de forces fa pujar o baixar al globus.
A17. Els peixos tenen una bossa plena de gas anomenada bufeta natatòria, que els permet ascendir o enfonsar-se. Dóna una possible explicació d'aquest fet.
Visualitzem un video de com treballar la densitat. Es tracta d'una copa on posem diferents líquits amb cada u te la seua propia densitat, no vaig a possar el vídeo de classe, ja que la meua germana per a un treball del col.legi ha realitzat una sèrie d’experiments molt interesants i entre ells podem observar el de la densitat, ací us deixe el vídeo:
