La meua sort

Per a acabar definitivament les entrades d'aquest blog, m'agradaria donar les gràcies a Juanfra per haver-nos manant realitzar el projecte de "El meu amic l'arbre". 

No té a veure gens amb mesurar fulles, ni amb saber a què s'assembla el tronc, ni amb qui viu sota la meua Figuera, sinó amb els meus avis. 

Jo mai he tingut una relació propera amb els meus avis, pels motius que fóra i, aquest projecte a fet que m'acoste molt més a ells i passada més temps al seu costat. Simplement per açò, gràcies. 

La meua figuera no ha donat fruits i portava un temps preocupada, i el meu avi, com a bon home que és, es va oferir per a explicar-li al meu professor que realment no havia donat fruits. Li vaig dir que si volia podíem gravar alguna cosa i així va ser. Ací deixe un xicotet vídeo amb l'explicació del meu arbre i el per què d'algunes coses.

No és el millor arbre, ni el més sa, però és el que porte veient des que sóc xicoteta en el meu camp, i és el que ha cuidat el meu avi, i volia fer-ho sobre aqueix, per el meu avi.