La meua sort

Per a acabar definitivament les entrades d'aquest blog, m'agradaria donar les gràcies a Juanfra per haver-nos manant realitzar el projecte de "El meu amic l'arbre". 

No té a veure gens amb mesurar fulles, ni amb saber a què s'assembla el tronc, ni amb qui viu sota la meua Figuera, sinó amb els meus avis. 

Jo mai he tingut una relació propera amb els meus avis, pels motius que fóra i, aquest projecte a fet que m'acoste molt més a ells i passada més temps al seu costat. Simplement per açò, gràcies. 

La meua figuera no ha donat fruits i portava un temps preocupada, i el meu avi, com a bon home que és, es va oferir per a explicar-li al meu professor que realment no havia donat fruits. Li vaig dir que si volia podíem gravar alguna cosa i així va ser. Ací deixe un xicotet vídeo amb l'explicació del meu arbre i el per què d'algunes coses.

No és el millor arbre, ni el més sa, però és el que porte veient des que sóc xicoteta en el meu camp, i és el que ha cuidat el meu avi, i volia fer-ho sobre aqueix, per el meu avi. 

Classe 23

Per a donar-li èmfasi a aquesta classe, m'agradaria recordar que és l'última abans de l'examen, així que la dedicarem pràcticament a repassar.

Però açò no fa que se'ns oblide el vídeo de sempre, així que avui comencem amb “Geri’s Game” de Pixar. 

En aquest curt, se'ns mostra la solitud a la qual estan exposats els nostres/as majors, i ens fa reflexionar una mica. Aquestes persones són les que ara estan ajudant als seus fills i filles a pagar el lloguer, estàs persones són les que ara exerceixen la seua segona paternitat, estàs persones ens van donar la vida… Es mereixen no sentir-se com en el curt, mai. 

I una vegada feta la meua última reflexió en aquest blog, (no vull posar-me malenconiosa) em centre en el que vam fer en classe. 

Hem fet un simulacre d'examen i estic alguna cosa descontenta. Va a resultar que sóc més ximple del que pensava. Però una vegada fet i corregit, és a dir, amb els dubtes resolts, he de reconèixer que ja em sent menys ximple. 

Després d'açò, hem acabat el nostre mapa conceptual.

I per a acabar, i posar-nos malenconiosos encara que no vulguem, ens portem les nostres plantetes, algunes més vives que unes altres (damunt ens han furtat una), i al nostre Mr. Alpiste, que ja té pèl!

Classe 22

Avui comencem just amb un vídeo que vaig vore ahir en Facebook, un extracte de la pel·lícula “Front of the class”, de Brad Cohen.

En aquest vídeo veiem com hi ha diferents maneres d'enfrontar les coses i que, no tota la gent t'entén a voltes. Simplement, si no t'entenen, alça la veu i explica el que et passa. Es que no és fàcil però també es que, com en la pel·lícula, té la seua recompensa i igual t'entenen millor. 

Per a qui no sàpia en què consisteix la Síndrome de Tourette, es tracta d'una forma greu i crònica de tics múltiples que es repeteixen irregularment i augmenten amb les situacions d'estrès. Aquest trastorn neurològic pot causar problemes d'adaptació social en l'afectat. És el que li passa al xiquet protagonista però, com tot en aquesta vida, si tots ens esforcem una mica tan sol, aqueixa síndrome deixa de ser tan greu i el xiquet passa a ser xiquet, una altra vegada. 

Una vegada feta la reflexió, tornem al temari, que estem ja molt propers a l'examen i parlem de diverses fotografies en les quals hem d'endevinar els seus hàbits alimentosos segons la imatge i les seues característiques morfològiques.

Ja acabat açò, se'ns reparteix un foli en grandària A3 per a començar un mapa conceptual de tot el que hem donat sobre els éssers vius. El resultat es veurà en la següent sessió.

Classe 21

La sessió 21 té com a cap de cartell el curt “El color de les flors”, que deixe aquí baix.

En aquest curt podem apreciar diversos punts de vista. En ell, un xiquet invident ha de fer una redacció del color de les flors, però, si no veu, creiem que és un tema encertat? Des del meu punt de vista, crec que sí. Si volem inclusió, no hem de tenir cap tema tabú, sinó que hem d'estar preparats per a abordar-ho de manera inclusiva, sense deixar a ningú fora per la seua discapacitat. 

Una vegada fet açò, hem començat amb unes xicotetes exposicions d'activitats originals per a ensenyar la fotosíntesi en Educació Infantil. El nostre grup ha optat per realitzar entre tots, una cançó. Els xiquets, una vegada explicat el procés i una vegada ho hagen entès, aniran a casa i amb ajuda dels seus familiars, escriuran en un foli paraules que tinguen a veure amb el procés de la fotosíntesi. Quan tornen a classe, llegiran les paraules i les anirem escrivint en la pissarra i, amb aqueixes paraules crearem entre tots, una cançó. Us deixe aquí sota la lletra de la cançó que hem compost i un vídeo que he gravat perquè us feu una idea del ritme.

La fotosíntesi es un proces,

Que dona a les plantes aliment

La clorofila fa que siguen verd

Les abres i les plantes i els demés

Intenten lluntes expulsar

El oxige per a que nosaltres puguem respirar

I utilitzen el dioxi de carboni

I la llum per a que el oxigen puguen fabricar

Les plantes i les arbres ens donen la vida que tenim

Cuidales totes, per a que el mon puga seguir feliç

Classe 20

Avui tenim en el seleccionador de vídeos… “El venedor de fum”. Si et sóc sincera crec que la majoria de la gent critica el vídeo i va a ser moralista, però a mi m'agradaria enfocar-ho d'una manera diferent. Us ho deixe aquí sota i una vegada ho vegeu, vam seguir parlant.

Bé. El que deia és que, evidentment la veritat és el que ha de prevaldre i ensenyar-li al nostre futur alumnat, fins a ací, d'acord. Però en aquest vídeo es mostra com tota la gent viu d'il·lusions. No hi ha problema a tenir alguna il·lusió, encara que siga utòpica, com és que el teu gos siga més gran, com a pansa en el vídeo. El problema està en què et crees la “falsa solució” que et venen els venedors de fum. És a dir, la vida no pot ser tot la crua realitat i punt, ha de pertocar a la imaginació a la creativitat i als somnis i il·lusions, perquè, sense açò, què som? 

I una vegada feta la meua reflexió del dia, comencem amb el temari, en concret, ara parlem de la fotosíntesi i del procés de reproducció de les plantes. Dins d'açò, hem tractat d'especificar també com es desplacen les seues llavors i hem arribat a la conclusió que hi ha diverses opcions, com mitjançant nosaltres mateixos, en animals, en la nostra roba…Per a acabar, deixe un vídeo explicatiu en el qual es parla de la fotosíntesi.

Classe 19

La sessió 18 comença amb “Treball en equip, pingüins, formigues i crancs.”

Quan vegeu el vídeo us adonareu del graciós que és i del simple que fan les coses quan ho fan tots junts. És a dir, em sembla sorprenent la manera tan simple en la qual el vídeo es mostra que el treball cooperatiu és important, i molt més quan penses en el simple que és el concepte visualment per a entendre entre els xiquets i les xiquetes, estic molt contenta amb aquest tipus de vídeos. 

I sí, realment és important el treball en equip i ho he notat en aquests dos anys que porte de carrera. No podria haver fet el que he fet sense el suport i la col·laboració de les meues dues companyes de grup, Nerea i María Isabel, a les quals he tingut des del principi amb mi. 

Una vegada dit açò, passem a veure com pot sobreviure una planta i en quines condicions. Per a açò, Juanfra ens facilita les plantes i nosaltres posem els recipients. En el nostre cas són botelles partides per la meitat i envasos de yogurt. Col·loquem una planta amb llum i amb aigua, una altra planta amb llum però sense aigua, la següent és sense llum i amb aigua i l'última sense aigua i sense llum. 

Més tard, i en grup, hem creat un Mr. Alpiste, el qual no ens ha quedat meravellosament però ja li hem agafat afecte. Ho hem fet amb una mitjana, ulls de per riure, serradures i alpiste, perquè més tard es done la màgia.

                                       

Classe 18

Avui també comencem amb un vídeo, però la novetat és que no vaig a poder adjuntar-ho perquè no he sigut capaç de trobar-ho en Youtube. Malgrat açò, el vídeo es diu “Amor a primera vista”, i en ell observem com les persones a voltes ens oblidem de què és el veritablement important i li donem importància a coses que són supèrflues per intentar abastar tot, tot açò, enfocat amb un tint consumista. 

Al meu entendre i encara que sone utòpic, la qual cosa mou el món és l'amor. No els diners ni el que pugues comprar amb ell, ni les teues propietats, ni la teua posició social, ni el com et veu la gent… És l'amor el que fa que el món seguisca girant, i cada dia s'oblida més. 

Em sorprèn veure com la gent s'estranya quan algú va feliç pel carrer, sense més. Si el normal hauria de ser estar feliç. Alguna cosa malament devem estar fent amb la nostra societat quan es mira malament a algú que demostra estar content. 

Per a la introducció de "què és un ésser viu" Juanfra ens ha passat una fitxa que hem de lliurar a un xiquet o xiqueta i que pinte el que considere que està viu, en aquest cas li l'he fet a la meua cosina, de 3 anys i mitjà i ha assenyalat tot menys l'arbre i la flor, perquè àdhuc no entén que açò siga un ésser viu.

Una vegada dit açò, em torne a centrar i destaque que després del visionat comencem amb el tema dels éssers vius i de com es va originar la vida i amb quines condicions en el nostre planeta. 

Quan acabem, més o menys, de tocar el tema de les unitats bàsiques (les cèl·lules) i de les funcions dels éssers vius (reproducció, alimentació i relació), Juanfra va passar a explicar-nos les activitats que realitzarem més davant d'ací al fet que acabe el curs, Mr Alpiste i les Plantes i les seues necessitats.