Classe 13

La classe 13 comença amb un vídeo sobre la creativitat i el temps, el qual ens fa reflexionar bastant. En ell es parla sobre la relació entre la creativitat i el temps. La conclusió que podem traure del vídeo és que es gaudeix molt més el que es fa en 10 min que el que es fa en 10 seg. És a dir, que la creativitat ve a estar limitada pel temps. Funcionar sota presió no és positiu per a ningú, però si damunt som xiquets i xiquetes de 0 a 6 anys, que hi ha vegades fins i tot que no tenen ni percepció del temps, moltíssim pitjor. 

Del que es parla en el vídeo és molt similar a una pràctica que vaig fer l'any passat, sobre el Test de Torrance, en el qual es pretén mesurar els nivells de creativitat limitant al xiquet o a la xiqueta a dibuixar X coses en X temps, cosa que para mi, és impossible.

Una vegada vist el vídeo, a manera de preparació d'examen, Juanfra ens dedica una classe de repàs, que ve perfecta per a saber més o menys com hem d'estudiar. També realitzem un simulacre d'examen, el qual sí ens va deixar totalment canalitzats i finalment, vam fer una minicelebració de l'aniversari del nostre professor, amb moltes gepolíes, estic molt contenta amb aquest dia, la veritat. Tenia bastant por a enfrontar-me a l'examen i ara sembla que amb el sucre de les llaminadures estic fins i tot més calmada.

Classe 12

En el dia d'avui comencem amb un curt que em recorda a les meues èpoques de teatre, el qual he parodiat jo en algun que un altre molt molt xicotet escenari, "Pipas", que també us deixe aquí baix:

Se'ns ensenya el curt "Pipas", des de la meua punt de vista per a situar-nos dins del tema de la ignorància. És molt graciós el curt, però no gens en concret, sinó per la veritat que reflecteix, que no hi ha gens pitjor que la ignorància. Ho veig i ric, però per dins pinso, en algun tema seré tan ignorant com elles? Sense ànim de jutjar, clar, estem parlant d'uns personatges de ficció, que no se'ns oblide. 

La conclusió en classe, i jo crec que en qualsevol costat en el qual es veja aquest curt, és que no és necessari ser tan incult, cal pensar les coses i intentar raonar-les. Hem de donar un vot de confiança a l'escola, perquè pròximament hi haja gent que vulga continuar aprenent. 

I tornem a parlar de la possible classificació de la matèria:

Hi han algunes subtàncies que es poden separar per mètodes més o menys senzills i que les seues propietatas depenen de la quiantitat de cada component, és a dir, no són fixes a les que anomenarem mescles.

Es parlarà de mescles en qué es distingeixen les seues parts, mescles heterogènies (aigua o oli, sal i llimadures de ferro..) i en les que no es distingeixen, mescles homogènies on entren les dissolucions (aigua i alcohol, aigua i sal..)

I altres que, o no es poden separar o només es poden separar per reaccions químiques i sempre tenen les mateixes porpietats, que anomenarem sustàncies pures. Les que ja no es poden separar en altres (oxigen, hidrogen..) son sustàncies pures simples i les que es poden separarar en unes altres seran substàncies pures compostes (aigua, amoníac, dióxid de carboni..)

A24. Disposem d'una barreja de sorra de platja, sal comuna i llimadures de ferro. Dissenyeu una experiència per separar les substàncies d'aquesta barreja.

El mètode de separació deuria ser la imantació primer. Amb un imant separem les llimadures de ferro, després la sorra i la sal la posem en un matràs, afegim aigua i a sal es dissol. Després filtrem la mescla i la sorra es queda al filtre. Si finalment fem passar l'aigua a un plat i deixem que s'evapore obtenim la sal.

A.25 Tots sabem que l'aigua està formada per oxigen i hidrogen (H2O) Es poden separar l'oxigen i l'hidrogen de l'aigua per un mètode com el de l'activitat anterior? Se t'ocorre alguna forma de separar l'oxigen i l'hidrogen de l'aigua?

Els mètodes de separació de mescles no valen per a compostos químics. La forma de separació de l'hidrogen i l'oxigen de l'aigua és per una reacció química d'electròlisi.

A26. Tenim en un got una mica d'alcohol elític, un altre amb aigua, un tercer amb una mica d'alcohol i una mica d'aigua i un quat amb aigua i oli. Com podries distingir-los? (Al laboratori no es pot provar ni olarar res, ja que hi ha susbtàncies tòxiques. 

El d'aigua i oli es distingeix a simple vista, les seues parts són visibles. Per als altres tres cal arribar a les propietats de cada un d'ells. Per exemple pel punt de fusió i ebullició, per la densistat, per la conductivitat...

Un cop mesurarada alguna d'aquestes propietats es por anar a una taula i comparar-la per saber que substàncies és. Però en les taules apareix aigua, alcohol elític..... pero NO apareix " una mica d'alcohol i una mica d'aigua "

Classe 11

Avui comencem la classe, amb un altre curt que, de cor, m'ha fet emocionar-me, es tracta d'una joia de DreamWorks, "First Flight".

En definitiva, podríem resumir-ho com una metàfora enfocada a la docència, diguem que l'ocell seria el xiquet o la xiqueta, i el treballador, nosaltres, els futurs mestres. És a dir, No s'ha de tenir en compte el temps, sinó cal ajudar al xiquet o la xiqueta a volar.

M'ha encantat aquest vídeo, perquè m'ha fet veure que hem de deixar els problemes a casa perquè el principal siguen els teus alumnes o alumnes. 

Una vegada vist açò, passem a intentar cercar un model que ens explique les propietats de totes les coses. Per a açò,comencem amb l'enumeració de gasos i les seues propietats, ja que aquests són més semblats entre ells que els sòlids i els líquids.

Fem una pluja d'idees i d'ella ixen coses com:

• S'escampen facilment
• Difonen amb facilitat
• Comprimixen amb facilitat
• Dilaten facilment

A20. Disseny de diverses experiències que proven les propietatas dels gasos.

Una vegada fet açò, tanquem la classe amb un altre visionat d'un de tants vídeos del "Mon de Beakman" en el qual se'ns mostra com s'aixafa una llanda sense tocar-la, de forma didàctica i bastant gràfica.

També es posa un altre vídeo pero que no em pareix tan didáctic per a el mon d'infantil.

A21. Pensa quina estructura ha de tenir un gas per poder explicar les seues propietats:

L'estructura dels gasos s'explica amb la Teoria Cinetico-Corpuscular. Que diu que els gasos están formats per partícules molt petites, molt separades entre si, i en continu moviment.

A22. Utiliza el model anterior per a explicar per què els gasos:

Fàcils de comprimir, les seues partícules estan molt separades, podem comprimir acostant les unes a les altres.

Es dilaten al calfar-­se, quan augmentem la temperatura, les partícules augmenten la seua velocitat i se separen 

Es difonen perque son fàcils de mesclar, les seues partícules estan molt separades, poden mesclar-­se entre els buits.

Ocupen tot l’espai disponible, les seues partícules están en continu moviment, per tant acaben ocupant tot l’espai que tenen.

Exerceixen pressió. Els xocs de les partícules fan força sobre les parets dels recipients. El major nombre de xocs és una mesura de la pressió.

Classe 10

En aquesta ocasió, anem a veure dos vídeos, el primer, molt conegut per a tots i gens desconegut per a mi, el curt de "Cordes", deixe aquí sota el tràiler i ho comente després per a no desvetlar gens:

Em sembla que aquest és un dels curts amb els quals més he plorat, en la meua vida, sense exagerar. De debò em crea moltíssima impotència la facilitat de l'atzar, m'explique. No em puc creure que per "mala sort", algú nasca amb tantes dificultats i altres persones nasquen completament sense cap obstacle físic o psíquic. Com dic jo sempre, els trastorns, malalties o qualsevol cosa que supose un impediment per a ser feliç al xiquet o a la xiqueta, hauria d'estar prohibit. Amb açò no vull dir que no es puga ser feliç es tinga la condició que es tinga, sinó que de debò, em sembla molt injust les barreres amb les quals naixen algunes persones. 

En definitiva, aquest curt és un regal per a tot aquell que s'haja sentit desplaçat, i també una manera de fer que els xiquets i les xiquetes faciliten la integració i estiguen més predisposats a ajudar, estic encantada de veure curts com a est. 

També hem vist un vídeo que tracta sobre la dona i la ciència, que adjunt també per aquí baix.

Una vegada dit astò, passem a parlar sobre la matèria de nou:

A13. Descriu l'ús algun material que s'utilizen perquè és "lleuger" i un altre perquè és "pesat".

Realitzem en classe una petita qüestió que fa que la pregunta es resolga practicament sola, què pesa més la fusta o el ferro?

A14. Els objectes A i B tenen diferents mides i estan fets amb materials diferents. Com pordríem determinar quin dels 2 materials és més lleuger? 

El quocient entre massa d'un objecte i el seu volum (m / V) és útil per a fer operativa la propietat dels cossos que vulgarment es diu "lleugeresa", i que científicament es diu densitat.

A15. Què creus que pesa més, una persona de 70kg o l'ire que hi ha a l'aula (La densitat de l'aire a 20º és de 1.20Kg/ m^3)

L'objecte que menys massa per cada unitat de volum té, és el més "lleuger", o menys dens. Així doncs, el quocient entre la massa d'un objecte i el seu volum (m / V), és ...

Com sabem, els objectes menys densos que un líquit suren en ell i els més densos s'enfonsen (Si estan totalment envoltats de líquit)

Algunes persones confonen densitat amb viscositat. L'oli d'oliva, per exemple, és molt més viscós que l'aigua, però menys dens: flota en ella.

A16. Perquè un fluid sure sobre un altre cal que el primer siga menys dens. No obstant això, els globus aerostàtics utilitzen aire i s'eleven en ell. Com és possible?

Com en classe no em va quedar molt clar, he cercat la resposta en el Déu Google. És el que cridem el principi d'Arquimedes. Quan l'aire està calent les seues molècules es mouen més de pressa i ocupen més espai, per a la mateixa massa. La densitat és inversament proporcional a la temperatura de l'aire. La força cap avall és proporcional a la massa d'aire calent i dels objectes que pengen del globus, la força cap amunt, a la massa d'aire fred que ocupa el mateix volum que la massa d'aire calent dins del globus. La diferència de forces fa pujar o baixar al globus.

A17. Els peixos tenen una bossa plena de gas anomenada bufeta natatòria, que els permet ascendir o enfonsar-se. Dóna una possible explicació d'aquest fet.

Visualitzem un video de com treballar la densitat. Es tracta d'una copa on posem diferents líquits amb cada u te la seua propia densitat, no vaig a possar el vídeo de classe, ja que la meua germana per a un treball del col.legi ha realitzat una sèrie d’experiments molt interesants i entre ells podem observar el de la densitat, ací us deixe el vídeo:

Classe 9

De nou, obrim la classe amb la dinàmica del vídeo, aquest cas amb un que es diu "El frasco de la vida" i que també com sempre, us deixe a continuació:

El vídeo es podria resumir dient que no cal fixar-se en si el got està mitjà ple o mitjà buit, sinó que cal enfocar les coses de manera que els puguem traure partit, siga com siga la situació que estiguem vivint. 

Una vegada dit açò, passem a les qüestions que duem a terme en classe:

A7. El volum d’un objecte és sempre el mateix o pot variar? Proposa exemples que aclareixen la qüestió?

Quan aumenta la temperatura, els objectes es dilaten i aumenten el seu volum.

La disminució de la temperatura també pot fer que els objectes aumenten el seu volum (botella d’aiga al congelador).

A8. De què creus que depèn l'estirament d'un moll al penjar un pes?

Com be es diu a clase, l'estirament depend de la massa que tenga el pes que es penja del moll.

Al marge d'açò, recordem que el pes és una propietat variable. Depèn de la gravetat de la Terra en el nostre cas o del planeta en què ens trobem.

A9. Un grup d'alumnes ha realitzat un experiment penjant diferents pesos en un moll i ha obtinguy els següents resultats:

A10. Imagina que disposem de molls iguals com els de la figura. Podríem saber què hi ha darrere del quadrat?

Es evident que darrere del quadrat, trobem, el primer moll sense pes, el segon amb pes, el tercer amb pes, i el cuart també. 

A11. Un tros d'un material es col.loca en la superficie de la Terra, de la Lluna i de Júpiter. Què podem dir del seu pes i de la "quantita de la matèria" que té en cada lloc?

El pes no és una propietat invariable, és variable. A la superfície de la lluna, un mateix objecte produiria un estirament, al mateix moll, menor que el que produiria en la superfície de la Terra i aquest, en el seu entorn, seriosa menor que el que es produiria en la superfície de Júpiter. L'estirament no es deu a una propietat intrínseca de l'objecte, ja que depèn del lloc d'on es trobe.

A aquesta propietat d'un cos que no varia amb independència del lloc on es trobe (a la superfície de la Terra o en l'espai intergalàctic) ni quan s'escalfa o es refreda (el volum sí varia) se li crida massa. Ens indica "la quantitat de matèria" que té un objecte. Es mesura en quilograms (kg).

Com hem dit anteriorment el pes és la força amb la qual "estira" un objecte (per exemple la Terra) a un altre objecte (per exemple, una persona) cap al seu centre i per tant es mesura en Newtons (N). El Newton és la unitat de força (no és una unitat de massa). La força amb què un planeta atrau un quilogram de massa és una característica del planeta i del lloc on es trobe aquest cos i s'expressa en N / Kg ("gravetat").

A12. Què pesarà un astronauta de 70 kg a la Terra, a la Lluna i a Júpiter? Quina massa tindrà en cada lloc? 

La força amb què un planeta atrau 1 kg de massa és una constant que es coneix amb el nom de força de gravetat. 

• A la Terra 1 kg és atret amb una força de 9,8 N 
• A la Lluna 1 kg és atret amb una força de 1,6 N 
• A Júpiter 1 kg és atret amb una força de 25,9 N

En aquesta clase, també ens donó temps per a fer un experiment d'un globus, un guant i bicarbonat, deixe el vídeo del resultat.