De nou, obrim la classe amb la dinàmica del vídeo, aquest cas amb un que es diu "El frasco de la vida" i que també com sempre, us deixe a continuació:
El vídeo es podria resumir dient que no cal fixar-se en si el got està mitjà ple o mitjà buit, sinó que cal enfocar les coses de manera que els puguem traure partit, siga com siga la situació que estiguem vivint.
Una vegada dit açò, passem a les qüestions que duem a terme en classe:
A7. El volum d’un objecte és sempre el mateix o pot variar? Proposa exemples que aclareixen la qüestió?
Quan aumenta la temperatura, els objectes es dilaten i aumenten el seu volum.
La disminució de la temperatura també pot fer que els objectes aumenten el seu volum (botella d’aiga al congelador).
A8. De què creus que depèn l'estirament d'un moll al penjar un pes?
Com be es diu a clase, l'estirament depend de la massa que tenga el pes que es penja del moll.
Al marge d'açò, recordem que el pes és una propietat variable. Depèn de la gravetat de la Terra en el nostre cas o del planeta en què ens trobem.
A9. Un grup d'alumnes ha realitzat un experiment penjant diferents pesos en un moll i ha obtinguy els següents resultats:
A10. Imagina que disposem de molls iguals com els de la figura. Podríem saber què hi ha darrere del quadrat?
Es evident que darrere del quadrat, trobem, el primer moll sense pes, el segon amb pes, el tercer amb pes, i el cuart també.
A11. Un tros d'un material es col.loca en la superficie de la Terra, de la Lluna i de Júpiter. Què podem dir del seu pes i de la "quantita de la matèria" que té en cada lloc?
El pes no és una propietat invariable, és variable. A la superfície de la lluna, un mateix objecte produiria un estirament, al mateix moll, menor que el que produiria en la superfície de la Terra i aquest, en el seu entorn, seriosa menor que el que es produiria en la superfície de Júpiter. L'estirament no es deu a una propietat intrínseca de l'objecte, ja que depèn del lloc d'on es trobe.
A aquesta propietat d'un cos que no varia amb independència del lloc on es trobe (a la superfície de la Terra o en l'espai intergalàctic) ni quan s'escalfa o es refreda (el volum sí varia) se li crida massa. Ens indica "la quantitat de matèria" que té un objecte. Es mesura en quilograms (kg).
Com hem dit anteriorment el pes és la força amb la qual "estira" un objecte (per exemple la Terra) a un altre objecte (per exemple, una persona) cap al seu centre i per tant es mesura en Newtons (N). El Newton és la unitat de força (no és una unitat de massa). La força amb què un planeta atrau un quilogram de massa és una característica del planeta i del lloc on es trobe aquest cos i s'expressa en N / Kg ("gravetat").
A12. Què pesarà un astronauta de 70 kg a la Terra, a la Lluna i a Júpiter? Quina massa tindrà en cada lloc?
La força amb què un planeta atrau 1 kg de massa és una constant que es coneix amb el nom de força de gravetat.
- A la Terra 1 kg és atret amb una força de 9,8 N
- A la Lluna 1 kg és atret amb una força de 1,6 N
- A Júpiter 1 kg és atret amb una força de 25,9 N
En aquesta clase, també ens donó temps per a fer un experiment d'un globus, un guant i bicarbonat, deixe el vídeo del resultat.