La sessió
15, la comencem, com sempre, amb un vídeo, en aquest cas, un que de debò s'ha
tornat dels meus favorits, perquè em recorda MASSA a mi en les primeres classes
de conduir. Per desgràcia.
Bé, com
ja comprovareu si veieu el vídeo, tracta d'un extraterrestre petit que està
sotmès a una pressió brutal, i damunt, sense cap tipus de suport o estímul per
part de l'examinador fins al final del curt, en el qual li dóna una altra
oportunitat. S'observa que quan l'extraterrestre no ho fa bé, en comptes
d'intentar ajudar-li o pautarle perquè millore, però ho faça per si solament,
l'examinador acaba fent ell mateix el treball.
Açò és el que passa exactament en l'educació ara mateix i bé, des de sempre. Tot açò sota el meu punt de vista, clar. Com a futurs docents hem de tenir en compte que cal deixar al xiquet i la xiqueta experimentar, equivocar-se, perquè dels errors també s'aprèn, i evolucionar i millorar, no perquè nosaltres fem el treball, sinó perquè els inculquem com s'han de fer les coses, ho aprenguen i sàpien aplicar-ho. En açò consisteix ser mestre o mestra, a saber transmetre coneixements, no a demostrar cuan ben ho fas tu.
I una vegada explicat el meu punt de vista, us deixe per ací
sota un fragment de l'exposició que vaig realitzar amb la meua companya Nerea,
(ja que María Isabel estava malalta) del llibre dels experiments que tractem en
la sessió anterior. En el nostre cas, utilitzem aquest vídeo i realitzem en
classe dos experiments dels més originals que trobem en el llibre.