No puc evitar portar-me una sorpresa amb el visionat d'aquest video, no puc ser més sincera. Em sembla una manera de plasmar el que passa avui dia en el treball, en classe, en la teua vida... Impressionant.
Supose que m'impacta tant perquè crec que és el que em passa moltes vegades. Universitat. treball, casa... I així sempre.
Mai he sigut una xica a la qual li agrade especialment eixir, o que es passe els caps de setmana fora de la seua casa, per açò mateix hi ha dies que la rutina "em roba el color".
Però el problema no és la rutina, el problema, sota el meu punt de vista és com es viu la rutina. És a dir, jo puc anar tots els dies a la universitat i que absolutament TOTS, siguen diferents. O a treballar i que cap dia se semble a l'altre... He après, als meus 22 anys i després de molts dies grisos, a poder portar la meua vida com venja, repetitiva, sense repetir... Simplement gaudint-la.
Perquè sí és cert que ens posen límits, la pròpia universitat, el nostre cap en el treball, o fins i tot nosaltres mateixos. Però hem d'evitar sentir-nos lligats, i adonar-nos que en qualsevol costat podem trobar una miqueta d'espai per a ser creatius, (com faig jo amb totes les meues anotacions, que a pesar que els odi molt, els dibuixe un cor perquè em semblen una mica més bonics).
En definitiva, hem de viure la vida en color, i intentar compartir aqueixos colors, amb tothom.